Resumen tema
7
Les portes de
ferro de la fabrica de can rigau començaven a obrirse i a sonar la sirena. En Pep un vigilant
li tocava fer vigilància nocturna, sol sense ningun excepte el Nyicris, pero ell no ajudava gaire, nomes era perquè no estigues sol, Peró també hi havia en Ferran el
porter.Totes les maquines de la fabrica estaven vigilades per en Nyicris.
Després va
arribar el hora de posar en llibertat a en Nyicris. A les vuit no hi
havia ningú excepte el vigilant i el seu gos, a en Pep no li agradava estar sol, sense ningun en silenci, El porter vivia aprop
de la fabrica en una caseta Peró fora del recinte.En Pep no es volia quedar sol axi que marxava darrere del treballador ,en Ferran El Pep li tocava vigilar al
Nyicris.Amb un soroll sec sonava la porta de ferro ,que en Pep i en Nyicris tenien que fer cinc ullades per a aquella zona i en Pep tenia por.
Biografia
Va
Nexe 30 abril 1947
Jaume
Cabré i Fabré (Barcelona, 1947)
Llicenciat
en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic
d'ensenyament mitjà en excedència, professor a la Universitat de
Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans.
Durant
molts anys va compaginar l'escriptura amb l'ensenyament. Més
endavant va incorporar una nova faceta professional, la del guionatge
televisiu i cinematogràfic. Encara que últimament es dedica gairebé
exclusivament a escriure, no ha sabut abandonar l'ensenyament ja que
imparteix un curs de Narrativa de l'Audiovisual a la Universitat de
Lleida.
La
seva tasca literària està centrada en la novel · la i el relat,
però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió
sobre l'escriptura i la lectura. A més, col · labora amb la premsa
escrita, principalment amb el diari Avui.
La
noticia
La noticia de la
cova prehistòrica
Dia
8,9,2014.
A
Terrassa, molt aprop de La Mola, dues dones excursionistes van
sortir ven d'hora d' excursió per fer el cim de La Mola, quan de
sobte, van trobar un camí que no sortia als planells, van decidir
explorar-lo i es van desviar,..aquell camí voltava la muntanya, i
van descobrir una cova, aquesta nova cova no ha estat fins ara
catalogada. Es tracta d'una cova prehistòrica, amb una gran
quantitat de pintures rupestres del paleolític.
La
cova trobada, batejada com a “Cova Garbina”, te una longitud de
100 metres, i a l'entrada, fa una amplada de 3 metres i després
continua el reste de la cova, aprimant-secada cop que un s'endinsa
cap al fons.
Dins
la cova, es poden observar a les parets, una gran quantitat de
pintures rupestres de gran interès , on la presencia humana de
l'època paleolítica era molt present, amb riquesa de figures
humanes amb llances perseguint animals com mamuts i bisons, aquesta
troballa ens aporta molta informació per que els dibuixos dels
animals son amb molts detalls i moltes escenes diàries.
Una
de les excursionistes, Sandra Lago, va patir un accident en
endinsar-se a dins la cova, es va trencar una cama per la
dificultat de l'accés, dons la cova, s'endinsa amb un sentit casi
vertical del terreny, el que fa que sigui perillós i no recomanable
la visita al reste de public, però no es una lesió molt greu, la
Sandra Lago va necessitar l'ajuda dels serveis mèdics d'urgència
per a poder ser traslladada a un centre hospitalari. Per aquest
motiu, la cova romandrà tancada per motius de seguretat fins a que
les autoritats creguin que es pugui tornar a obrir.
Els
experts en paleologia, han fet algunes troballes, que es disposaran a
portar al Museu Cosmo-caixa per a poder ser exposades al public.
Aquestes troballes son puntes de fletxes de sílex , que pel que
sembla, havien estat utilitzades per caçar. Restes d'ossos, amb els
ossos, s'han pogut identificar que pertanyien a diverses persones.
També, han identificat el cos sencer d'ossos que probablement
pertanyia a un noi que va mori sent jove. Aquests ossos, s'exposaran
a les vitrines del Museu de Terrassa, Castell Cartoixa de
Vallparadis, situat al carrer de Salmeron. L' inauguració de
l'exposició, serà el proper dia 26,9,2014.
Les
excursionistes Alba López i Sandra Lago estan molt agraïdes de
trobar aquella cova prehistòrica que ningú havia trobat fins ara.
Gracies al descobriment d'aquesta cova, podrem saber mes informació
de la prehistòria als voltants de Terrassa.
Els
investigadors, continuen amb les investigacions, creuen que a l'època
on es situen les troballes, hi havia aprop un riu on hi podien haver
hipopòtams, dons un dels ossos mes espectaculars trobats han estat,
uns molars d'aquest animal.
La meva biografia
Quan
era petita vaig viatjar per totes les comunitats autònomes de
Espanya i un munt de llocs de Catalunya Llivià,Olot,el baix Penedes
,la vall de Aran,la vall de Núria,Ripoll,Pallars jussà,ex també
vaig anar a França,republicà dominicana,Andorrà,ex.
Des
de que vaig néixer jo era molt moguda. Als 6 mesos vaig pronunciar
les primeres paraules papa i mama. Als 9 mesos, vaig començar a
caminar. Als 18 mesos m'agradava enfilar-me per tot arreu. Amb 1 any
jugava molt .Amb 2 anys vaig començar anar a la llar de infants que
es deia Escola Arquimedes i vaig anar a frança . Amb 3 anys vaig
començar la escola de primària que es deia Cultura Practica i em
vaig començar aficionar als esports. Amb 4 anys m'agradava molt el
futbol i em van apuntar al futbol club Bonaire. Als 5 anys em van
regalar un conill que es deia Taqueta i a I'estiu vaig anar a
Benidorm els edificis eren molt alts, eren gratacels semblants als
que hi ha a New York, vaig anar a un parc de animals que es deia
Mundo Mar vaig sortir a l' escenari dels dofins en una barca, va ser
molt bonic i espectacular. Em Vaig torçar el braç jugant i portava
una guix. Amb 6 anys vaig fer el ultim curs a l' escola cultura
practica .Va néixer la meva germana i vaig anar de càmping per
primera vegada i també vaig anar a paris a disney land .Amb 7 anys
vaig començar la escola Pere viver i em va agradar molt, vaig fer
molts amics com l'Alba, la Tania ,la estela. Amb set anys a segon
vaig estar amb una professora que es deia Anna i era molt bona
persona. Va ser l' ultim any que vaig fer futbol. Als 8 anys vaig
deixar el futbol i vaig començar a fer patinatge al Club Natació
Terrassa. Els meus pares es van comprar una casa a Roda de Bara,en la
que vaig casi tots els caps de setmana, aquell any, es va morir el
meu conill. També vaig anar a Andalusia per que uns cosins del meu
pare es casaven. Als 9 anys vaig anar a Eivissa per passar el Nadal
amb els meus oncles . Als 10 anys, vaig anar a Cantàbria, vaig fer
una excursió de muntanya als pics d'Europa, que ens vam perdre, va
ser molt divertit ,també vaig anar a França a Carcassona i també
vaig anar a Galícia i vaig estar en Pontevedra. Amb 11anys vaig anar
a Andalusia per les festes del poble del meu pare, son molt
importants allà dons son les festes dels moros i els cristians i la
gen del poble es disfressa, i també vaig anar a la vall d'Aran amb
les vacances en família. Amb 12 anys a sisè va ser l' ultim curs a
primària i cap al final de curs vamanar tota la classe de colònies,
jo vaig tenir la sort de compartir amb la meva amiga Tania el
bungalow i vam fer un munt de coses: escalar, tir amb
arc,piraigua,mini golf i moltes coses mes .També vaig anar al
Montsec i vaig anar al congost de Mont- Rebei, aquesta va ser una
excursió d'aventura. Desprès dels viatges de l'estiu vaig començar
primer de eso a la escola ies torre del palau.
Descripció
de una persona
La
seva cara esta molt il·luminada ,com la llum de un estel quan fa la
migdiada .El seu front es llis i ample .Te els seus cabells no son
molt llarg ,però son castany clar com la sorra de la Plaja. Però a
vegades se li veuen que te el cabell una mica marrons com la mel,els
ulls els te marrons com els caramels. I primes te les selles no pas
com les abelles .Te les pestanyes espesses,
llargues, negres negres com el cos de la nit.
Te
els llavis prims .Prims com el seu nas, té uns dents blancs com les
perles precioses que hi ha al mar. Les seves galtes son rodones
suaus, toves, vermelles com les maduixes. Les seves orelles son
petites i rodoneses i els seus cabells li fan de cortina i no si
veu les seves orelles. El seu coll es llarg fi com las llums que
s'encenen.
.La
seva el estatura es normal no es molt alta ni molt baixa , es jove te
12 anys es la seva edat. Igual que la seva amplada es normal . Es
blanqueta com la neu que neix del núvols.
Es
agradable i tranquil·la ,simpàtica. Es amable i agradable amb totes
les persones .
Es
sensible com un flam i s'ha de cuidar i respectar.
Té
un caràcter que no el tenen totes les persones, ella és una entre
un milió. Ella es molt somiadora no pas com la rentadora. L'agrada
molt la música, és podria morir per conèixer algun grup d'aquests
actuals esta entusiasmada. Li agraden tant els grups modern que per
entrar a la seva habitació plena de pòsters t'ha d'agradar tant com
li agrada a ella.
És
molt bona persona i m'agrada per que es una bona persona.
Li
agrada molt jugar a construir cases virtuals i jugar al jocs com els
vaixells que na-vegen els mars. Li agraden els animals el seu animal
preferit es el gos i els cavalls.
El
seu color preferit es el blau com les gotes de pluja que cauen del
cel.
No
li agraden els espots a vegades pateix una mica .vesteix casi sempre
amb cua ,una jaqueta negra i malles. es bastant intel·ligent es
bastant respectada .te una pica que s'assembla molt a una altra
persona que conec.
Ella
porta una motxilla molt acolorida,plena de colors alegres,perquè
ella es alegre.
A
vegades es una mica timina com una nina.
La seva veu es agradable quant parla es com el cant del pardal .
Ella es Amable,
alegre, simpàtica, educada
,ploranera,
sensible generosa, entusiasta,tímida i educada.
Ella
es molt bona amiga tal i com es per dintre i per . Per que el seu
caràcter es únic els seus sentiments son únics ella es única
Maria Carme Roca
1) Quan vas néixer?
el 21 de novembre de 1955.!
2)per a quina edat fabriques els llibres?
Per adolescents!
3)Que vas estudiar?
Sóc llicenciada en en Filosofia i Lletres
(Història) i en Filologia Catalana (Literatura).!
4)Abans de ser escriptora de què treballaves?
Abans treballava en l'ensenyament.!
5)Quants anys et vas dedicar a l'ensenyament?
Durant 12 anys vaig dedicar-me al ensenyament.!
6)Quan vas publicar el primer llibre?
L'any 1997 vaig publicar la meva primera obra.!
7)Quins són els llibres que has publicat?
Són aquests: Sis contes revoltats, Ermengol el salat, Quina bestiesa! La reina de Gizeh, No hi ha petons per als fantasmes, Qui és el penjat?, Nits de celobert, Foc al cor, Estripar la teranyina, Tambors de vidre, De pel·lícula, La ciutat oblidada..., com per a l'adult El pont de fusta, El monestir proscrit, Les dones de Jaume I,Barcino etc.!
8)Quants llibres has publicat?
He publicat 30 llibres.!
10)Quants premis has rebut?
He rebut 21 premis!
11)Quins són els premis que has rebut?
Són el Bancaixa de novel·la juvenil, el Nèstor Luján de novel·la històrica, el Barcanova de literatura infantil i juvenil, la menció d'honor "White raven's", el Lola Anglada de contes per a infants, el Don-na de narrativa o el Premi Joaquim Ruyra, entre d'altres.!
12)Quantes obres has fet?
He creat 1 obra, 4 novel·les i molts llibres.!
13)Perquè escrius llibres?
Perquè no ho puc evitar i també perquè m'agrada molt comunicar-me.!
14)Quan vas publicar el faedor de mentires?
2003!
15)as publicat un llibre que es diu katalèpsia. Que és la catalèpsia?
Una malaltia neurològica que deixa els cos paralitzat, totalment rígid, i amb les constants vitals imperceptibles. Com un mort.!
16) as col·laborat per alguna emissora?
Si e col·laborat en la elaboració de diversos guions de ficció per a l'emissora catalana “ràdio estel”.!
17)en la historia del faedor de mentires Qui és en Vador?
Es un pirata que coneix al Alexandre i el seu pare!
18)Quin son els llibres mes venuts?
katálépsis,no hi ha petons per als fa,Barcino,dedicam un poema,escollida pels déus i com un fotocòpia!
19)¿Necessitàs un entorn especial per escriure?
No necessàriament, me adapto amb facilitat.!
20)Què t'han aportat cada un dels teus llibres personalment?
Un creixement personal, sens dubte. Cada un dels meus llibres porta un trosse't de mi.!
21)Fas algun mètode que poses en pràctica mentre escrius?
Necessito saber, tenir interioritzada la història que vaig a escriure abans de començar a redactar-la. Durant temps la vaig madurant, me la vaig creient que em convenç, llavors la escric.!
22)amb quants anys vas començar a publicar llibres?
Amb 41 anys!
23)Quin va ser el ultim llibre que as publicat?
Katalepsis!
24) quins van ser els primer llibres que vas publicat?
Una Setmana Plena de Boires i Qui és el de la foto?!
25)quina es la primera novel·la que vas publicar?
El Darrer Buit !
26) en quin any as publicat la novel·la de El Darrer Buit?
1997
27)quina es la ultima novel·la que vas publicar?
Escollida pels déus!
28) en quin any as publicat la novel·la de Escollida pels déus?
2011
29)com esdiu la obra que vas publica?
Les dones de Jaume!
30)en quin any as publicat la obra?
2008!
Resum
Capítol 1
Els
tres pergamins de Ripoll
Sobresalt
a l'escriptori
Un dia del
mes de maig de l'any 1033 ,a l'escriptori del monestir de Santa Maria
de Ripoll, s'escoltava el silenci del Monestir, i es clar els monjos
nomes podien parlar a cau d'orella....
El monjo que
manava, era l'abat Oliba. Hi havia un monjo que es deia Arnau, de
divuit anys, i un altre, que es deia Benet de mitja edat.
A l'Arnau
li agradava molt l'art, i el Benet estava entusiasmat amb els
dibuixos d' Arnau, i per aquest motiu va anar alçant la veu.
Després
els monjos es van adonar que havien desaparegut tres pergamins, per
que al obrir la porta de l'armari, estava tot desordenat.
Van trobar
tots els pergamins d'amunt i avall, i el monjos es van preocupar .
Resum
Capítol dos
Els
tres pergamins de Ripoll
Els
tres pergamins robats.
El pare
Benet i l'arnau van portar los manuscrits a la biblioteca i van
escoltar una rotllana de monjos,que escoltaven com el pare Joan els
explicava que l'Arnau que dibuixava també,que via perdut tres
pergamins
després el
monjos es van dirigir a la biblioteca .L'Arnau rumiava com explicar
als pares i al pare prior que faltaven tres pergamins de la bíblia
que l'abat Oliba volia regalar a l'abat Montecassino. Arnau va
descriure al pare prior com eren els tres pergamins un portava
dibuixat unes miniatures que representaven els soldats de Josuè
lluitant contra els filisteus, el segon pergamí, tenia dibuixat el
banquet del Rei David, i el tercer, es veu el mateix gloriós Rei
component uns salms.
Els monjos
es van començar a preocupar i van mostrar preocupació per guardar
els bens del monestir.
El pare
Mateu, va confessar que va succeir un esdeveniment que podia tenir
relació amb el misteri dels pergamins, quan ell tenia cura de
l'hostatgeria de pelegrins que venien a Santa Maria de Ripoll. I va
relatar com dos pelegrins van demanar passar una nit i que va veure
que tenien un parell de punyals, es tractava d'un parell de lladres
que anaven a Galícia a fer penitencia a la tomba de l'apòstol, i
que els va sentir com parlaven d'arribar a Vic per acabar de
planejar.
L'Arnau va
dibuixar als lladregots, tal i com els va descriure el pare Mateu.
Resum Capítol Tres
Els
tres pergamins de Ripoll Camacurt Rodamón
Un dia,
durant la nit el pare Benet i l'Arnau s'estaven planificant i
preparant pel viatge .
A l' endemà
van agafar les mules i van anar cap a Vic , al camí, van parar a la
vora del riu, per menjar una mica de pa, i els hi van sortir uns
homes. Uns dels homes, va reconèixer al Benet, aquest home era el
camacurt. El mes malcarat, va dir anem a registrar-los a veure si
porten una moneda. Però en Camacurt els defensà. En la conversa
anomenen uns bandits, que son el Talp i el Llop, aquests treballen
per al prestador de diners de Vic, en Nassut.
El Camacurt
li va explicar al Benet i l'Arnau, que feia cinc anys enrere, un
bandit del nassut, va destrossar la seva família. Que van matar al
seu germà Lluc, i que se'n van emportar a la filla, la seva neboda,
que es deia Maria, aquesta tenia un ull de cada color, i creien que
la haurien venut com a esclava al mercat dels sarraïns de Lleida.
Al
acomiadar-se, el Benet, aconsella al Camacurt, que passin pel
monestir de Ripoll i que digui que van de la seva part, i els hi
convidaran a plat calent. En Benet i l'Arnau, van prosseguir el camí
fins trobar una casa de pagès on van dormir.
Resum
del capítol 4
dels
tres pergamins de ripoll
Els
falsos jueus
El Camacurt
li explicava a l'Arnau i al Benet ,que el Nassut es prestador de
diners i te moltes monedes d'or per que es amic del els musulmans .El
Arnau li va preguntar al Camacurt com so farien per entrar i parlar
amb el Nassut. El Camacurt va treure unes disfresses de jueus .I
abans de entrar el Benet li va dir a l'Arnau que te que improvisar de
que es un jueu van fer una prova. Però sempre s'equivocava en alguna
frase, o no s'en recordava de que te que ser de un jueu. Fins que el
Benet li va dir que no parles i que parlaria nomes es ell .Quan van
entrar i tenien al davant al Nassut van improvisar molt be. I van fer
veure que els dos falsos jueus estaven interessats en els pergamins
de Ripoll. el Nassut els va dir que ell tenia dos pergamins i que el
altre lo va vendre als musulmans .El Nassut va oferir vendre el
pergamí però l'Arnau va veure una taca al pergamí .Es va sortir
del paper i el Nassut es va donar conta que eren cristians .I el
Nassut va demanar a el talp i el llop que els agafaran .L'Arnau i el
Benet van fugir fins que van tornar amb el Camacurt i el Adeodat ,que
els esperaven neguitosos a la casa del canonge.
Els
viatges de la meva infantesa
Quan tenia
dos any en van portar de viatge a França al parc de atraccions
disneyland parís, també en van portar a Carcassone m'agraden
molt el castell amb doble muralla, es molt gran el castell i esta
molt ben conservat .
En tres any
vaig anar Andalusia al poble del meu pare que es diu Zujar es un
poble molt bonic i ple de alegria, i les cases son blanques, i
m'agraden les festes de Zujar , i el teatre de moros i cristians .En
quatre any vaig anar a les Canàries no va ser uns del meus millor
viatges però en va agradar .Vaig conèixer a uns amics que es diuen
Eva i Laura .
Amb cinc anys
vaig anar ala Republicà Dominicana en van regala un barret que hi
havia una calavera,les aigües eren blaves i es veien els peixos
passar ,m'agradaven molt estirar-me en una hamaca i fer la migdiada.
En sis anys vaig anar a Lleó hi ha Madrid ,Madrid no en va agradar
molt ,però Lleó men va encantar tinc una cosina que es diu Aida i
m'agrada jugar amb ella en del parc del ànecs ,tan be tinc amics
allà es diuen Eva, Patrícia i Ai-tor ,aprop de allà esta el
castell de pon ferrada . Amb set anys vaig anar a Alacant a veure uns
altres cosins ,també vaig anar a Galícia (Pontevedra), vaig menjar
molt peix ,jo vaig comprar una bruixa per regalar-la a la meva
família.
Amb vuit any
vaig anar a Carcassone amb la família un uns amics, a mi en van
comprar una espasa de fusta. també vaig anar a Eivissa a veure el
meu titet .
Amb nou any
vaig anar a Santander i al país basc,vaig veure las coves del
Solpau, Altamira i moltes més ,en Santander vaig manejar també molt
peix .
Lazarillo de Tormes La novela que fins ara Havia estat anònima.
Lazarillo de Tormes La novela que fins ara Havia estat anònima.
Lazarillo
de Tormes
La
novel·la que fins ara Havia estat anònima.
Lazarillo
de Tormés una novel·la anònima escrita en forma autobiogràfica.
Va ser escrita fa molt de temps i és molt famosa a Espanya. Ja té
autor aquesta novel·la.
El
cos del escriptor estava molt per sota d'on estroba una petita
església.
Resulta
que d'un moviment de les plaques tex-tòniques ha provocat un petit
terratrèmol. El petit terratrèmol no ha fet mal a la ciutat .L'únic
edifici derruït ha sigut una església petita que porta ,molts
segles allà. Gràcies a que el govern ha retirat les ruïnes han
pogut veure una petita porta enganxada a la terra .
La
porta era de ferro i es nota que fa molt de temps que és allà,el
ferro estava oxidat. Han tret la porta hi han
entrat i un cop allà només es podia veure
un passadís, això han dit
els dos excursionistes
professionals que han entrat.
I
han dit que al final del passadís hi
havia com una nau d'església ,com si sota hagués una altra. Al
final de la nau o mena de habitació hi
havia una tomba amb una carcassa amb els gravat d'or i tot lo demés
de plata .El gravat d'or posava Lazarillo de Tormes.
Era
la tomba de la Lazarillo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada